Encara que moltes mesures utilitzades amb anterioritat en l’agricultura han desaparegut o es troben en procés d’extinció, és important en molts casos conèixer les equivalencies d’aquestes, per respectarles i donarlos us. Poden se utils per a l’actual geolocalització que preten el Resgistre de la Propietat i fins i tot per adaptar la realitat física del camp valenciá als Registres públics.
L’unitat més utilitzada actualment és la fanecada, la qual es correspón amb 831,08 metres cuadrats. Partint de les mesures que hem considerat com a més indicatives (la fanecada, el metre cuadrat i l’hectàrea), les quals serviran de guies per a determinar el valor de les altres, començarem l’estudi de les diferents fonts de mesura agraries valencianes.
La darrera tabla mostra les equivalencies d’aquestes mesures amb les altres que anem a analitzar.
| FANECADES | M2 | HECTÀREES | |
| JOVADA | 36 | 3 | |
| HECTÀREA | 12 | 1 | |
| QUARTÓ DE JOVADA | 9 | 3/4 | |
| JORNAL Y CAFISSADA | 6 | 1/2 | |
| HORT | 1,5 | 1246,42 | |
| FANECADA | 1 | 831,08 | 1/12 |
| BARÇELLA | 1/2 | 415,52 | |
| QUART | 1/4 | 207,77 | |
| ALMUT | 1/8 | 103,88 | |
| BRAÇA | 1/200 | 4,1554 | |
| M2 | 1 | ||
| CANYA | 0,4 | ||
| PAM | 0,05 |
En primer lloc, les mesures més utilitzades a l’agricltura durant els segles XV al XVIII son la jovada, el quartó i la fanecada. Ja que la fanecada equival a 831,08 metres i a 1/12 hectàrees, es pot obtenir les mesures representades per la jovada, i el quartò de jovada. La primera consisteix en 36 fanecades, i per tant, en 3 hectàrees, mentre que la segona, com el seu propi nom indica, suposa una quarta part de la jovada, i com a consequència, nou fanecades i ¾ hectàrees. Aquesta última no es deu confondre amb el quart de fanecada, que tan sòls representa una quarta part d’aquesta unitat.
En segòn, continuant amb l’analisi de la fanecada, es poden determinar altres mesures derivades.
Una d’aquestes podría ser la cafissada o cafis, més coneguda com a jornal. Aquesta presenta una equivalencia de 6 fanecadas, representant aproximadament mitja hectàrea.
També de superior mesura a la fanecada trobem l’hort. Aquesta es una mesura básica a Vila-real i Borriana, que s’utilitza en terres de regadiu i que equival a 1,5 fanecades, i com a consequencia 1/8 hectàrees i 1246,82 metres cuadrats.
D’alra banda, existeixen una sèrie de mesures de petita dimensió que s’utilitzen de manera frequent. En aquest ordre, es poden trovar l’almut, la braça o el pam, les quals corresponen a les quantitats de 103,88, 4,1554 i 0,05 metres cuadrats, respectivament. Aquestes mesures representen 1/8 fanecades l’almut i 1/200 fanecades la braça, en tant que el palm es massa menuda per essere expressada en fanecades.
Podem trobar altres mesures d’escassa dimensió, que, no obstant, presenten molta menor difusiò. Per eixemple, la canya, que equival a huit pams, que son 0,4 metres cuadrats, o la barcella, que inclou quatre almuts i per tant, mitja fanecada, serien bons representantes d’aquesta categoría. Altres similars podrien èsser la fanega el zelemín o la barchilla.
Expressions indeterminades
Existeixen també diferents mesures que no tenen una equivalencia exacta o coneguda en fanecades, metres o hectàrees, amb major o menor utilització, les quals van perdent l’ús.
Una d’aquestes mesures seria el quadró, el qual pareix utilitzat per a designar un petit quadrilàtere, però sense representar una quantitat específica. En aquest sentit, aquesta unitat es sitúa entre les 18 i les 20 fanecadas, podent representar mitja jovada.
La quarterada, la qual presenta un ús molt marginal, s’utilitza com a topònim, no com a unitat de mesura. La sort (o sorteta o sortanella) apareix de manera reiterada a Nules sense mesura específica. Aquesta última expressió es refereix a parceles de diversos tamanys, d’horta i de secà. Tampoc la porca pareix respondre a una unitat agraria concreta, sino que s’utilitza per a identificar una parcela estreta i allargada de terra, com s’entén a El Maestrat. També es fan alusions a altres mesures indeterminades com la vela, la veleta, les peonies (Requena i Onda) i la tafulla (Serra d’Espadà).
Domingo Pérez, C.: “Notas sobre medidas agrarias valencianas”